Els orígens del massatge tailandès, el nom del qual és Nuad Bo Rarn, es remunten a més de 2.500 anys. La llegenda diu que el fundador del massatge Thai va ser Jivaka Kumar Bhaccha, contemporani de Buda. Era originari del nord de l’Índia.
Al viatjar observà i estudià les diferents tradicions mèdiques de les poblacions visitades i aprofundí sobre tot en la medecina aiurvèdica. El conjunt de les nocions que adquirí el van portar a l’elaboració d’una tècnica terapèutica composta per massatges i alguns preparats de herbes.
En l’actualitat no és fàcil comprendre les raons que han portat a la difusió d’aquesta pràctica aiurvèdica a Tailàndia i a la seva extinció a l’Índia.
L’hipòtesi més creïble està relacionada amb els fets religiosos que es produïren en aquesta part del món. El massatge es transmetia juntament amb l’ensenyament religiós en els temples.
Les religions tendeixen a conservar usos, costums i tradicions. Per la qual cosa, Tailàndia, país en el qual el Budisme està profundament arrelat, el conservà. Mentre que a l’Índia, on sobretot l’hinduisme i probablement l’islamisme, no veien amb bons ulls una disciplina vinculada a un credo religiós diferent. (A l’Índia, la població budista és inferior al 2% dels habitants)
Algunes teories sostenen que el massatge Thai deriva de la medecina xinesa i, en efecte, alguns dels instruments terapèutics que usa la medecina xinesa, com l’acupuntura, la reflexoteràpia podal, el shiatsu, es basen en els mateixos principis que el massatge Thai.
Els meridians tractats són els mateixos, els principis de reflex o de reequilibri són similars. Però en cap país existeix un arrelament tan profund com a Tailàndia. Veure postures del Massatge Thai
Etimològicament, procedeix de la unió de la paraula grega "Keiros" o sigui "quiros", que significa "mans", amb la paraula "massatge".
Així, quiromassatge significa literalment 'massatge amb les mans' o "massatge manual".
Tots sabem que l'acció de dur-se la mà i fregar o pressionar amb fermesa la zona adolorida és una resposta natural per a alleujar el dolor o la tensió.
Podria considerar-se la forma més primària de massatge i, a aquesta acció, com una de les primeres eines terapèutiques utilitzada per l'home per a comunicar-se i proporcionar-se un recurs natural contra el dolor.
Tant és així, que és avui una pràctica arrelada en la cultura atàvica de tots els pobles i tradicions.
La seva evolució és paral·lela a la societat, adaptant-se a les característiques climàtiques i temperamentals de cada poble, fins a convertir-se en el sistema que avui coneixem per "tacte estructurat", i del que el quiromassatge forma part.